Continguts Audiovisuals

Acornhost

Powered by Green Energy

Login Form






Heu oblidat la contrasenya?
Heu oblidat el nom d'usuari?

Usuaris Connectats

Tenim 16 visitants en línia
Bàner

Benvinguts a Ecogent.cat!
Pecha Kucha Vol.10 PDF Imprimeix Correu electrònic
Share
Valoració d'usuari: / 2
PitjorMillor 
Escrit per Aniol Esquerra   
divendres, 1 d'octubre de 2010 11:05
Logo Pecha KuchaIcona Esperit Aquest vespre torna el Pecha Kucha Barcelona amb noves ponències sobre creativitat i disseny! Qui no sàpiga encara que és el Pecha Kucha pot veure els nostres reportatges per fer-se'n una idea, però resumint és un esdeveniment on es presenten tot tipus de projectes creatius en un format de 20 diapositives amb 20 segons cadascuna. Ens veiem allà!

Presentacions interessants

Aquest cop tenim algunes ponències que ens criden l'atenció:

  • Els Residual Gurus son una banda de música produïda per xirriquiteulateatre que han construït els seus instruments amb tot de materials de rebuig. Van estar presents durant les festes de la Mercè de l'any passat i tenen un espectacle molt extravertit i interessant.


  • Todo menos un zapato és un projecte que es pot veure ara per ara a la sala Vinçon que mostra la creativitat dels dissenyadors a l'hora d'utilitzar exclusivament els materials continguts en el calçat per fer coses totalment diferents.

Pòster de l'exposició


  • Pla.Fantoba és un grup de dissenyadors que apliquen els criteris d'ecodisseny als seus productes i que a més a més en tenen d'alguns que segur portarà records d'infantessa a més d'un.

Logo


  • Villarrosàs és un estudi molt important de publicitat i disseny. Segur que us sones les campanyes d'estrella damm, Nike i Futbol Club Barcelona oi?

Estrella Damm

Darrera actualització de divendres, 1 d'octubre de 2010 11:09
 
Com fer la bugada d'una forma ecològica PDF Imprimeix Correu electrònic
Share
Valoració d'usuari: / 4
PitjorMillor 
Escrit per Aniol Esquerra   
dijous, 30 de setembre de 2010 16:39
Icona TerraFoto d'una rentadora Hem trobat un article força interessant a la revista Consumers que ens explica com fer la nostra bugada diària sense malmetre el nostre ambient, o com a mínim disminuint el seu impacte. Us traduïm el reportatge original al català.

Tipus de sabó i detergents


Els detergents netegen la roba però alguns dels seus elements poden ser molt contaminants. Un ús excessiu de rentadores i assecadores suposa un malbaratament d'energia que perjudica el medi ambient i la butxaca. Uns quants i senzills consells poden servir als consumidors per triar els detergents menys contaminants i rentar i assecar la roba de la manera més ecològica i econòmica.

Detergents convencionals: com triar els menys contaminants

Els detergents comercials aconsegueixen bons resultats de neteja, però alguns dels seus ingredients poden causar un gran impacte ambiental. Alguns d'ells són tan nocius que gairebé ja no s'inclouen, com els blanquejadors basats en clor. El seu ús genera substàncies com dioxines o furans, que s'acumulen en els teixits dels éssers vius i produeixen greus problemes de salut, com malformacions en el fetus o càncer.

Els consumidors són essencials per reduir l'impacte ambiental d'aquests productes. D'una banda, poden triar els detergents de les empreses que fan grans esforços per reduir els seus efectes contaminants. D'altra banda, poden reclamar de forma pública i activa mesures més estrictes a empreses i institucions, perquè vetllin per la salut i el medi ambient.

Escollir un o altre tipus de solució del detergent és important. Cal tenir en compte que per al rentat quotidià pot ser útil el detergent líquid, encara que es reservi el detergent en pols per a la qual veritablement brut, tal com reflecteix un informe elaborat per EROSKI CONSUMER. Els concentrats també són més recomanables, com assenyala un altre estudi d'EROSKI CONSUMER, perquè redueixen la quantitat de substàncies nocives amb els mateixos resultats que els normals.

Les etiquetes poden ajudar a prendre una decisió de compra més respectuosa amb l'entorn. Si posa "biodegradable" significa que per a complir la legislació vigent els seus elements tensioactius perden les seves propietats 28 dies després de ser abocats a l'aigua almenys en un 90%. Els tensioactius, utilitzats per reduir la tensió superficial de l'aigua i eliminar així la brutícia, són per volum els principals contaminants de les aigües residuals. Per això, les depuradores han de fer un gran esforç per eliminar-les, i poden acabar en els llits naturals. A més, procedeixen del petroli, un combustible no renovable i contaminant.

Altres indicacions regulades són "No conté clor" o "No conté NPE" (surfactants, utilitzats per trencar les taques, solen provenir del petroli i alteren la capacitat reproductiva i la supervivència de la fauna aquàtica).

El producte ha d'informar de manera clara sobre la toxicitat dels seus ingredients. Cal evitar els detergents que portin percarboxilats o policarboxilatos, entre altres, com potenciadors. Aquestes substàncies produeixen en rius i llacs un fenomen conegut com eutrofització, que pot reduir de forma dràstica la biodiversitat de les seves aigües. Els elements antibacteris no tenen utilitat pràctica i poden causar problemes en la vida bacteriana aquàtica. L'oxigen actiu és preferible a altres blanquejants, i a ser possible, que contingui percarbonat en comptes de perborat, també tòxic per a la vida aquàtica.

Alguns fabricants afegeixen colorants i fragàncies derivades del petroli i amb presència de ftalats, causants de diversos problemes de salut. Els suavitzants, a més de innecessaris, afegeixen una llarga llista de substàncies nocives i també provinents del petroli: toluè, trimetilbenceno, estirè, fenol, etc. En definitiva, convé optar pels detergents més senzills, amb els menys productes afegits possibles.

L'envasat és una altra qüestió que pot tenir el seu impacte en el medi ambient. És preferible triar productes amb materials reciclats i reciclables. En cas de dubte, el paper o el cartró es poden reciclar en els contenidors blaus i els envasos de plàstic PET en els grocs. En qualsevol cas, si més no materials d'envasat, menor necessitat de reciclar.

Llegiu-ne més...
 
La paradoxa de l' illa de Pasqua PDF Imprimeix Correu electrònic
Share
Valoració d'usuari: / 6
PitjorMillor 
Escrit per Mercè Martín Goula   
dimecres, 22 de setembre de 2010 17:05

Hola! Sóc la Mercè Martín Goula, ambientòloga, a partir dedicaré part del meu temps lliure a publicar alguns articles, notícies, reportatges, etc. de temes de sostenibilitat i medi ambient. Aquest és el meu primer article! l'he escrit basant-me en el llibre Collapse How the societies choose to fail or survive de Jared Diamond, i espero que us agradi! Bona lectura!

Aquest article és una petita reflexió del moment que la humanitat està vivint, pretén conscienciar, a partir d'un fet real, de que nosaltres, l' homo sapiens sapiens, som  només una petita part d'aquest planeta, que no podem dominar i controlar-ho tot, que els recursos no són infinits sinó els cuidem. Veiem a través de la història de l'Illa de Pasqua, fins quin punt pot arribar una societat que no té cura ni consciencia del seu entorn ni del lloc on viu.


La paradoxa de l' illa de Pasqua


Tot va començar fa uns 1600, prop dels 400 d.C. quan els polinesis van trobar en mig de l’oceà Pacífic una illa tropical, l’illa més remota coneguda avui dia, repleta de recursos, plantes, arbres, animals; vida. Aquest recursos els proporcionaven menjar, sucre, mel, vi..., fusta per construir cases, canoes amb les quals pescaven, i fins i tot, eines per crear i transportar les grans estàtues tan famoses arreu del món, els moais. Així van construir una societat prospera. No obstant, a mesura que passaven els anys, la població augmentava, de la mateixa manera que ho feien el nombre de canoes  que utilitzaven per pescar i les cases on habitaven, cada cop hi havia més moais, però... els recursos disminuïen... i disminuïen,  la taxa de reforestació estava molt per sota de la seva extracció, el que va conduir una desforestació i a un caos total a la societat: sense boscos no hi havia menjar, ni cases, ni canoes amb les quals pescar, ni eines per elaborar els moias, a més degut a la pérdua de coberta vegetal els sòls es van anar erosionant, amb la qual cosa els tornava infèrtils. Tot això va conduir al caos i fins i tot al canibalisme i, finalment a l’extinció d’aquesta complexa societat.



Aquesta no és només la història d’una petita i remota illa, sinó la història d’una illa en que els seus habitants, en pocs centenars d’anys, van esgotar les seves reserves forestals deixant els seu sòls nus i infèrtils, portant a l’extinció les seves plantes i animals, i així conduint a una societat on regnava el caos i el canibalisme.


La nostra societat ha crescut en una ”illa” perfecta repleta de recursos, on hi ha boscos, menjar, on hi ha evolució, però on també hi ha insecticides i pesticides, entre molts d’altres, per poder augmentar la productivitat de menjar, on, amb molts milions d’anys s’ha pogut produir el que avui dia coneixem com a petroli; hi ha hagut suficient combustible per tots i cada ú de nosaltres per moure’ns i descobrir nous móns, per comerciar més ràpidament, on hi ha suficient cotó per vestir-nos a tots amb un model diferent cada dia de la setmana, hi ha sempre més, i més i més. I més. Sense tot això no hauríem evolucionat, cert, però... ens estem deixant una part molt important, ens estem oblidant que som part d’aquest planeta, i que, tot i que hem evolucionat molt, seguim necessitant els seus recursos per a seguir evolucionant, per això és necessari que no oblidem que hem de mantenir viva la casa on vivim, el planeta Terra. Aquest tenir més i més i més ens condueix a tenir menys biodiversitat, menys espècies, menys boscos nets, menys aigües i aire net, menys sòls fèrtils, menys peixos als oceans, menys, menys i menys. I menys.



Com viurem nosaltres i les generacions futures si esgotem tots els recursos, si contaminem el sòl on hi creixen els aliments,  l’aigua que bevem, l’aire que respirem, si només ens preocupem de les plantes i animals que ens mengem i oblidem aquelles i aquells que són necessaris per a què l’ecosistema funcioni... Acabarem com la societat de l’illa de pasqua? De moment, només coneixem un planeta blau on l’espècie humana hi pot viure i, a aquestes altures el pessimisme ja no hi té lloc; és hora d’actuar i prendre la decisió de la direcció que volem agafar. Hem vist que és possible aprofitar l’energia del sol o del vent per a produir energia, hem vist que és possible reduir i reutilitzar materials i reciclar-los, que tenen més d’una vida! que és possible, per a petites distancies, o no tan petites utilitzar transport públic o la bicicleta enlloc del cotxe, hem vist que un altre món SI és possible, però em segueixo preguntant... perquè a tanta gent encara li costa tant fer coses més fàcils? Ens agrada complicar-nos la vida?


M’agradaria poder estar aquí mateix d’aquí 100 anys i dir que tot això s’ha quedat en un episodi més, que la biodiversitat segueix sent rica, que les abelles segueixen fent la seva tasca de polonitzar, que l’ecosistema marí segueix estant en equilibri permetent alimentar-nos, que les aigües estan netes, que als sòls hi creixen plantes sanes, sense tòxics,  que l’aire que respirem és net, que als pols hi segueix havent-hi gel que reflecteix part de la calor que sense ell es quedaria a la terra i l’escalfa, i que la Illa de Pasqua no és una petita representació del que hauria passat, sinó haguéssim reaccionat a temps.


Darrera actualització de dijous, 23 de setembre de 2010 16:47
 
Ja som 500 seguidors al facebook i ho celebrem! Amb un sorteig! PDF Imprimeix Correu electrònic
Share
Valoració d'usuari: / 5
PitjorMillor 
Escrit per Aniol Esquerra   
dimarts, 21 de setembre de 2010 16:49
Foto de Elle DriverIcona Esperit Ja sabem que per moltes altres associacions 500 seguidors probablement sigui un número irrisori però què coi! A nosaltres ens fa il·lusió! :) I per tal de celebrar-ho i potenciar més activitat en la web hem decidit fer un sorteig!

10 samarretes d'Ecogent i una extra amb dedicatòria de Daryl Hannah

Doncs ens hem decidit i sortegem 10 samarretes d'Ecogent! Son un model senzill però fan goig no?

Foto de la samarreta de noia


Hi ha model per noi i per noia. Les talles son X, M i L.

Foto de Daryl HannahA més a més com a extra també sortegem la mateixa samarreta però signada per l'actriu Daryl Hannah que ens la va signar molt amablement durant el FICMA d'enguany. Volem recordar que ella és una gran ecologista i té un bloc que es diu DH Love Life on podeu trobar un munt de coses interessants.

Foto de la signatura de Daryl Hannah


Què cal fer per aconseguir-les?

Doncs una cosa ben senzilla. Només us demanem que us registreu al nostre fòrum i inicieu un debat! Si si! Només això! Volem que també us sigui una bona eina per consultar-nos coses i creiem que és una bona motivació per fer-ho, podeu trobar l'enllaç al menú de l'esquerra. El dia 30 d'octubre entre tots els usuaris actius registrats farem el sorteig i repartirem les samarretes a domicili. Sobretot poseu les vostres dades de contacte bé! Si teniu algun problema a l'hora d'activar el vostre compte escriviu al Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la i us el resoldrà. Recordeu que el fòrum us enviarà un correu d'activació, mireu el vostre correu brossa no fos cas que hi hagi anat a parar allà!

I està clar que us ajudarem a resoldre tots els dubtes que tingueu! :)

Darrera actualització de dimarts, 21 de setembre de 2010 19:26
 
Llet directe del productor al consumidor PDF Imprimeix Correu electrònic
Share
Valoració d'usuari: / 2
PitjorMillor 
Escrit per Aniol Esquerra   
dilluns, 20 de setembre de 2010 17:04
Icona Esperit Segur que ja ho haureu sentit abans i no us vindrà de nou el tema que us mostrarem avui però pensem que no deixa de ser interessant parlar de casos particulars que existeixen en la nostra demarcació. Es tracta d'una manera de distribuir la llet nova i original. Directament del productor al consumidor.

Una manera més sostenible de repartir la llet

Al aturar-nos en una benzinera de Cabrils, un poble del maresme, ens va cridar l'atenció una màquina força gran on hi posava "LLET FRESCA DIRECTE DEL PRODUCTOR AL CONSUMIDOR". És, en realitat, una màquina repartidora de llet on l'usuari la compra a granel reutilitzant les ampolles de vidre o plàstic que porti de casa. Però, en cas de no tenir cap envàs disponible, en la mateixa màquina en poden comprar per utilitzar en aquell moment.

Foto de la màquina repartidora de llet


La llet ve directament del productor que, en aquest cas, és la Vaqueria d'Osona i la distribueix mitjançant aquest sistema per les poblacions de Torelló, Vic, Barcelona, Cabrils, Manlleu, Sant Celoni, Lliça d'Amunt, Roda de Ter, Bigues i Riells, Terrassa, Olot, Badalona i Caldes de Montbuï. Si voleu saber on son exactament podeu consultar-ho a la seva web. El preu del litre de llet és de 1€.

Foto del surtidor de llet


Normalment estan situades en benzineres, cosa que es beneficiós tan per l'estació com pel productor ja que fidelitza a la clientela. Els punts positius d'aquest sistema son doncs:
  • Es generen menys residus ja que es reutilitzen les ampolles.
  • S'ajuda l'economia local per què es compra producte de la regió
  • S'elimina l'intermediari amb la reducció de costos corresponents
Malgrat això ens van sorgir alguns dubtes sobre aquest servei. Era segur repartir la llet així? De vegades al sortidor s'hi quedava una mica de llet penjant que es podia fer mal bé. És saludable reutilitzar les ampolles? Si les d'aigua no es pot, no hi ha problema fer-ho amb la llet? Per què era més car que un cartó de llet en un supermercat? Quina era la data de caducitat?

Hem esbrinat algunes coses a través de la web que tenen. Pel que fa a les ampolles han penjat un pdf amb consells de neteja per assegurar-se que estem reutilitzant-les correctament. Principalment és netejar-les bé. Emprant, si és possible, un rentavaixelles. Sobre el tema del sortidor vam veure, al utilitzar de nou el servei, que el millor era fer caure el primer raig de llet pel desaigua, llençant, això si, una petita quantitat. Finalment la data de caducitat és de 6 dies després de servir-se però en la mateixa màquina t'ho recorda.

El tema del preu d'un euro per litre és sobretot per les regles del mercat. Les grans distribuïdores compren grans quantitats i obtenen un millor preu mentre que el productor ara per ara s'ha d'espavilar venen al detall. Pel que fa a la qualitat de la llet nosaltres l'hem notat normal. No és ni més bona ni menys que altres marques i això depèn més del gust personal de la gent.

Què en penseu? Compraríeu llet d'aquesta manera? Creieu que hi ha un sistema millor? Doncs entreu al nostre fòrum i discutim-ho! :)
 
« IniciaAnterior12345678910SegüentFinal »

Pàgina 8 de 65
Copyright © 2017 Associació Ecogent. Tots els drets són reservats.
Joomla! és un programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.

Cerca en Web

Subscripcions

RSS Button Subscriu-te!


Seguir a Ecogent_cat en Twitter

Joomla! is Free Software released under the GNU/GPL License.